https://youtu.be/maM5QI3REw8

Mi foto

Soy sincero, y por ello me gusta que lo sean conmigo, hay cosas que no se pueden fingir,cuando se esta solo, como son el dolor; y los sentimientos..

sábado, 14 de julio de 2012

"El tripartit dels prodigis" ..

   Hi havia un militant de l'Esquerra Republicana ficat en política. És a dir, un santó laic de camisa negra, republicà i independentista, d'aquests que a la mínima et deixen anar a la cara un ¡Salut i República! que tremola el misteri de la puresa esquerrana més insubornable. Va succeir que va ascendir. Tant progressar Ausàs que va arribar a conseller de l'inoblidable govern català que va capitanejar Montilla, aquella meravella. ¿Va aconseguir a ser un qualsevol conseller? No, precisament el de Governació, el ministre d'Interior entre 2008 i 2010, dels que manen tropa, anem. Abans havia estat Ausàs alcalde de la Seu d'Urgell. No hi haurà doncs pronunciat ell diatribes sobre l'Esquerra i sobre la República! No hi haurà enardit cors ell ni res amb aquests bells reclams!

   Doncs fa tres dia, el tal Jordi Ausàs va ser per l'Autoritat fet pres com a presumpte membre d' una banda dedicada al contraban de tabac procedent d'Andorra. Si us els claus de Sant Josep Lluis Carod Rovira! Com en la postguerra franquista, com en una punyent cançó de Carlos Cano, entre palmes i sardanes, al contraban el conseller que se'n va anar. I d'aquell enriquiment va néixer el lament que avui canta aquest post. Ai, Ausàs el del Govern!

   Precisa la requisitòria del fiscal a més que cada matí, com Juan Valdés, el cafeter cèlebre, acudia Ausàs al garito i cova de la banda a retirar en persona el material, en el ben entès exemple de com l'ull de l'ex-conseller pot engreixar el cavall tord del contraban. Així mateix destaca el fiscal el molt precís grau d'organització que la banda desenvolupava: "Funcionaven millor que la central de Seur, en cinc minuts carregaven o descarregaven el tabac. Si el nostre exèrcit funcionés així, seria millor que el dels EUA. "Que es va trobar a més en el domicili del conceller Ausàs tabac per un valor inferior als quinze mil euros. És o no, lector, una història de best-seller?

     No sé si Millás o Mendoza es posaran a això, que em crec que no, però jo et juro, lector, que si correguessin per les meves venes només unes gotes d'art, jo mateix li compondria un fado que fos inoblidable a aquest prodigiós Ausàs el del Govern.

P.C.A. Life is a puzzled....