"El que no pot ser, no pot ser ia més és impossible".EL CONTE DE LA LLETERA. Calculat i dissenyat per alguns, aquesta nova C.i.U separatista, o arrossegat pels propis vents que ha deixat anar, o ambdues coses, la situació, complicada, dura i trista per tot Espanya, és cada vegada més preocupant per a ell. Feta comptes i diu, amb això en la pancarta, les eleccions de carrer. Surto viu de la crisi, em garanteixo quatre anys, fins a millor amb majoria absoluta ia construir la independència ja passar a la història com un Washington. Però això si, que Espanya, la mare, encara que jo digui que madrastra, al cap ia la fi, no només ha de donar-me, sinó pagar-me 1 meves pufos, posar-me el pis i un cotxe per anar a Europa. I, faltaria més, allà la botiga oberta. Aquest és el pla. O millor el conte de lletera. I l'empresa, la societat que es posa a pensar, la xifra, el nombre, la pela ja s'estan intentant la roba i veient que no. L'ensurt empresarial comença a produir suors freds ja entreveure càntirs vessats. De l'eufòria i l'exaltació a la ploranera hi només una copa més. Així que abans, vegem de temperar per no haver de gemegar davant el vas feta miques i la llet tirada per terra. I sí. Templemos tots, que no és hora de crits encara que alguns pretenguin cavalcar sobre ells. Per exemple i per començar per un mateix, amb tot el cor i la humilitat, dir que per res, de cap manera, vull a Catalunya fora d'una casa que és la seva i és la meva. Que ens fem falta i ens trobaríem a faltar amb enorme amargor i ens llençaríem dels pèls per la nostra mútua estupidesa. Doncs això, llets!
P.C.A. Una huida hacia adelante....
