https://youtu.be/maM5QI3REw8

Mi foto

Soy sincero, y por ello me gusta que lo sean conmigo, hay cosas que no se pueden fingir,cuando se esta solo, como son el dolor; y los sentimientos..

sábado, 3 de agosto de 2013

Poco pan y mucho chorizo....

Dia gran al Senat, on es van a bregar toros de la ramaderia del senyor Càrrec i donya Poltrona. El festival estival promet feines de gran entrega i virtuosisme que, de ben segur, provocaran el delit del abundant públic que seguirà les actuacions dels destres, malgrat la calor sufocant i l'impuls irrefrenable de gaudir de platges, rius i piscines.

Després del passeig de rigor, seguit amb avidesa per la premsa, especialment la gràfica, el primer espasa del dia s'enfronta a la seva primera feina. Mariano del Mutis aborda els primers llancis amb soltesa, encara que sense sortir-se del guió preestablert. La feina és sòbria, amb l'única aportació, de cara a la galeria, de torejar per naturals, cridant a les coses pel seu nom. La seva major preocupació és deixar palès que no vol cometre errors del passat; errors que per primera vegada diu reconèixer. L'acompliment del torero segueix les vies esperats, provocant una onada de passió entre els seus incondicionals, que no dubten a aplaudir una vegada i una altra els gestos manieristes del primer espasa del dia. Gestos, que a força de ser sincers, semblen despertar poc interès en la resta d'aficionats de la plaça.

Conclou la feina, que podem qualificar com llarga, predictible en línies generals, incloent com única novetat llargues canviades en el tema principal del dia.

És el torn del segon lidiador del dia, Alfredito de l'Oposició. En un primer moment rep al bou que li ha tocat en sort amb calma i sense estretors. Es podria dir fins que amb certa bondat. Intentar portar el toreig al centre de la plaça, torejant per naturals, no desviant gens del guió dissenyat amb anterioritat. El torero, que es va trobar davant seu a un toro exempt de bravura, procedeix a complir l'expedient, sense pressa. Procedeix a acabar la feina, que en certa manera pot ser considerada de amaniment, just abans que el president procedeixi a donar el primer avís. L'estesa on es troben els seus incondicionals demana un trofeu per al destre; trofeu que al nostre parer resulta excessiu pel que s'ha vist a la plaça.

A continuació el mestre Duran de la Comissió procedeix a enfrontar-se al toro que li ha tocat en sort. La intervenció resulta insulsa, trepitjant terrenys segurs, seguint els passos del primer espasa del dia. En el fons sembla recordar que acostar-se a certs toros et poden proporcionar cornades, que poden impedir en un futur abordar les feines venguessis amb la solvència necessària. Deslluït treball, per sortir al pas, el de Duran de la Comissió.

Els espectadors esperen amb ànsia la intervenció del proper destre: Cayito de la Sinistra. El matador rep porta gayola, aixecant els aplaudiments del tendit més a l'esquerra. No dubta en abordar el toro en els mitjans, amb algunes passades de pit espectaculars, que el toro segueix amb parsimònia i sense immutar en absolut. Sembla que l'espectacle torna a cobrar vida, després de la intervenció de l'anterior mestre. Cayito aborda el toro per l'esquerra, lloc pel que sembla no tenir recorregut l'animal. Culmina la seva tasca amb prestreza i brillantor, demanant part de l'estesa un trofeu (el cap del toro), per al protagonista del moment.

Després dels moments d'esplendor s'espera la tasca de la sensació dels últims anys, la dreta Rosita del Escó Perpetu. El seu ascens en l'escalafó ha estat fulgurant, gràcies a actuacions en què ha sabut portar al seu terreny als seus contrincants, gràcies a passades curtes i pausats, generalment donats amb la dreta. Comença amb una sèrie de naturals amb la dreta, que el toro sembla prendre bé, sortint per aquest mateix costat gairebé sense esforç. Rosita porta el drap amb parsimònia, intentat fer humiliar el toro, que accepta la situació gairebé sense immutar-se. Diversos passis de pit més, buscant el lluïment propi, donen fi a la tasca de la basca, que no sembla convèncer una bona part de la concurrència.

En aquest festival també es dóna l'oportunitat a que gent amb menys cartell es llanci a l'arena per mostrar la seva capacitat. En línies generals els experts es mostren decidits, no buscant amb filigranes innecessàries 01:00 lluïment que oculti el fonamental de l'art del toreig.

Arriba el moment de la diversió i actuen els meravellosos bombers toreros, encapçalats pel famós Alfonso Alonso. Gran diversió a la grada davant les ocurrències de l'esmentat Alonso i el seu gran nombre de palmeros.

De tornada a l'art de Cúchares, que és el que ens ha portat aquí, Mariano del Mutis fa la seva aparició, la segona, amb molta més força i voluntat que a la primera ocasió (fi de cita), semblant voler reptar Alfredito de la Oposició, que rep aquesta situació de grat i sense descompondre la figura. No hi ha cap dubte que, després del deslluït de la primera tasca, desitja agradar a tothom amb la seva nova actitud. Mariano sembla guanyar terreny al toro amb passades fins ara no usats en els últims temps en el seu repertori, el que aixeca gran enrenou en les esteses on s'ubiquen els seus seguidors. Progressivament sembla créixer davant el repte, buscant col · locar un bon parell de banderilles que anul · lin les futures possibilitats d'èxit d'Alfredito. La seva feina, vistosa, és acomiadada amb divisió d'opinions entre el públic assistent.

Tot seguit Alfredito de l'Oposició es disposa a recollir el guant llançat per Mariano del Mutis i aborda la feina amb més valentia, no eludint els perills ni les dificultats que suposa seguir el camí marcat pel primer espasa del dia. Portant el toro al centre, on sembla sentir-se a gust el matador, Alfredito embasta una tanda en què toreja tranquil, portant al cornúpeta amb el cap baix i sense possibilitat de resposta. Aquest canvi d'actitud és un plaer als seus fidels, que semblen deixar-se la vida als aplaudiments que regalen al destre càntabre. Tanmateix, la seva brega no sembla que, en conjunt, la seva brega hagi estat superior a la del seu predecessor, el que genera cert desencís entre la majoria del públic que segueix la seva tasca a través de la televisió.

Després d'aquesta petita decepció apareix de nou Duran de la Comissió, que ha de lidiar amb un toro insuls, mansurrón, incapaç de res que no sigui derrotar a la dreta. Acaba la seva feina amb silenci per part del públic congregat per seguir tal esdeveniment.

De nou Cayito de la Sinistra és el protagonista del moment. Brinda el toro als espectadors, i en el llarg soliloqui que acaba sent el seu brindis, té records per a la Família. Emotiu homenatge que acaba deslluint la seva intervenció.

Rosita del Escó Perpetu aborda la seva segona intervenció amb passades de dreta i algun, per desconcertar el astifino animal, amb l'esquerra, buscant en general acontentar el major nombre d'aficionats possibles. En general, una feina molt semblant a l'anterior, amb un cert efectisme i poc fons. Un dels seus seguidors més fervents, Toni Cantó, enalteix a les xarxes socials la seva intervenció, aquest cop sense afegir res de la seva collita, cosa que Rosita agraeix a l'ànima.

De nou els aspirants a ocupar els primers llocs en l'escalafó tenen la seva oportunitat. No dubten a abordar el toro al descobert, fins i tot mitjançant l'ús de paraules que en un altre context poguessin semblar molt gruixudes. No obstant això, el cornúpeta accepta el repte sense immutar-se, ni acochinarse en taules. Sembla que el fet de no tenir res a perdre, els uns i els altres, donen més vistositat a aquesta part de l'espectacle.

Finalment, Mariano del Mutis fa una última aparició a la sorra, per un temps mínim, que sembla sobrar a tot el públic assistent, més desitjós de satisfer la seva gana i d'iniciar les vacances, que de tornar a escoltar la predictible, i mínima , actuació del primer espasa.

Aquests és tot des del Senat; des d'on hem retransmès aquest meravellós espectacle, on hem pogut trobar variades formes d'entendre la Festa.

Una salutació.

P.C.A.  Bienaventurados, aquellos que no teniendo nada, viven mejor que los que lo tienen todo; porque ellos si que dormirán tranquilos.