https://youtu.be/maM5QI3REw8

Mi foto

Soy sincero, y por ello me gusta que lo sean conmigo, hay cosas que no se pueden fingir,cuando se esta solo, como son el dolor; y los sentimientos..

sábado, 22 de octubre de 2011

P.E.R.

No són els que passaven tot el dia al bar oa la porta. Era el que servia al bar, a nom de la seva dona, mentre cobrava el PER i portava les seves vinyes. Eren els que tenien les botigues del poble, vint faneques d'oliveres ia tres fills cobrant el subsidi, eren alguns caps de les quadrilles del camp als quals no faltava un jornal en tot l'any i als que l'alcalde en persona havia de buscar, durant els estius a les finques dels seus senyorets, per demanar-los que tinguessin la decència d'acudir de tant en tant a les cunetes on havien d'estar amb els altres que cobraven el PER. Era el paleta barroer que es vantava de guanyar més que un mestre escola. I sí, era el descontrol, el malbaratament i la corrupció, el mateix que a Catalunya. Duran i Lleida podria, però no vol, explicar-nos més d'allà. Per això amb prou feines coneixem aquest 3%.




Molts passaven el dia al bar perquè, aquest mes, no havien entrat a la llista del PER. Alguns trigaven mesos a sortir.